LAS MENINAS

L’ANALISI D’UNA OBRA PICTÒRICA

            

Las Meninas, o també coneguda com a “La família de Felip IV” és un dels quadres més famosos de Velázquez. Va ser pintat l’any 1656. Es tracta d’un retrat de la família real escenificat en el taller del propi pintor. Actualment es troba al Museu del Prado, de Madrid.

En la pintura es veu retratat als reis, a ell mateix, i també a la Infanta Margarita amb les seves meninas, bufons i el gos. Velàzquez s’autorretrata com a un noble pintor i com a artista, i no com a un artesà. La pintura és d’estil barroc, i el seu suport i tècnica pictòrica és l’oli sobre tela. A més a més la tècnica de “Las Meninas” correspont en la del artista de la década dels anys 50,  una pintura que en utilitzar una major dilusió de pigments, Velàzquez aplica el pinzell amb un toc desenfadat i lliure de forma que les pinzellades apenas tot just deixen empremta.

La distrubició estava pintada per tal de que no hi hagi cap espai en blanc i que cada un dels dibuixos o persones que hi apareixen signifiqui algu. En aquest treball hi ha una composició que per moltes persones pot passar desaparcebut, la perspectiva lineal. A part d’això també hi ha la perspectiva aèrea, l’encarregada de fer-nos veure una certa tridimensionalitat. L’il·luminació en aquest quadre és molt important, ja que els efectes clarobscurs i les perspectives lineal i l’aèrea són la clau per donar-nos la sensació de profunditat i de realitat. Hi ha un focu lluminós lateral que procedeix d’una finestra a la nostre dreta, que va a parar sobre la infanta Margarita. Mentres que a l’altre eix lluminós atravesa l’escena procedent de la porta del fons i a la vegada desde el focu que irradia l’entorns virtual dels reis, rebota al mirall. La situació de la infanta Margarita al centre del primer pla, on es creuen els eixos frontal i el trasversal, evidencia que ella es el principal objecte d’atenció del quadre. La pintura expressa com he dit abans realitat i una sensació de moviment paralitzat. No hi ha cap text inclòs. La diferència d’aquest quadre respecte els altres del mateix període són la il·luminació.

El tema del quadre no és més que un retrat de grup informal, fet en una sala del palau.

El  quadre va ser encarregat per el propi rei ja que es va anomenar a Velázquez com el pintor del rei, evidentment també va ser adreçat a ell i a la seva família. No hi ha símbols i és figurativa. Com he dit anteriorment dóna sensació de moviment paralitzat. Per atraure el receptor s’ha utilitzat les perspectives i la lluminositat.


A nosaltres, com a alumnes d’art, hem volgut triar aquesta obra, tan perquè és una de les més famoses de Velázquez i perquè ens ha semblat molt interesant, tant la tècnica utilitzada, la fusió entre les dues perspectives utilitzades i la il·luminació que presenta aquest quadre.