DIFERÈNCIES ENTRE ROCOCÓ I BARROC.

En quant a característiques, el rococó emfatitza les característiques del barroc, s’integra als paisatges, aprofita els reflexos en l’aigua i miralls i afavoreix la il·lusió.
Els elements en els quals s’inspiren els primers dissenys són les petxines i les pedretes, de les quals prové el nom de rococó, de la combinació entre “rocaille” (pedretes) i “coquille” (petxina).
El més important és la decoració, completament asimètrica, amb línies irregulars,ondulades, corbes i contra-corbes. Utilitza elements com els vegetals o les pedres marines. És un art més d'interior que d'exterior.

ARQUITECTURA
Una de les característiques més importants del Rococó és que l’interior és un lloc de fantasia i colors, mentre que les façanes són molt senzilles i simples.
La seva forma dominant de les edificacions era la circular, un pavelló central entre dues ales baixes i corbes i majoritàriament envoltades de jardí. Algunes edificacions tenien forma de pavellons encadenats.
En l’interior, l’aspecte més destacable del Rococó, fa un canvi de distribució. Les finestres augmenten de mida de manera que s’obtingui una interrelació entre l’interior i l’exterior. Són destacables les finestres arquejades. Es redueix l’us d'escultures monumentals.

En canvi, en l’arquitectura barroca, s’hi pot destacar la simplicitat, les formes clàssiques de manera fantasiosa, la creació d'edificis que semblen realment escultures,...
Els entaulaments tenen corbes i els frons corbes, contra-corbes i espirals.
S'adopta l'el·líptica, la forma oval i altres formes. Les parets són còncaves i convexes.
S’hi apliquen nous tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de moviment.
Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva, a través del clarobscur. Gran riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors com a l'exterior. Arcs i frontons mixtilínies finestres ovalades. L'arc descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.

ESCULTURA

Aquest estil fou expressat bàsicament mitjançant l'escultura de porcellana delicada.Els motius amorosos i joiosos són representats a l'escultura, així com la natura i la línia corba i asimètrica.
En canvi l’escultura barroca es caracteritza per: la tendència a representar la figura humana perfecte i nu. S’utilitza bàsicament la fusta, el marbre,...

PINTURA

La pintura del Rococó va arribar al seu màxim esplendor a la dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, dotant les escenes de sensualitat, alegria i frescor. El retrat també fou popular entre els pintors rococós.

En canvi, la pintura barroca es caracteritzava per: Temes religiosos. Tendència del realisme que es conjuga amb el teatral i l'efectista. El color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma pictòrica. El color predomina sobre la línia. Els efectes de profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos de llum i de tonalitats del color
Es pretén transmetre sensació de moviment. Es produeix en aquesta època un domini absolut de la tècnica pictòrica, tant en la pintura a l'oli sobre llenç com en la pintura al fresc, això permet assolir un gran realisme en la representació pictòrica. El domini de la tècnica, fa que s'intenti en ocasions enganyar a l'espectador per mitjà de artificis.