LAS MENINAS

L’ANALISI D’UNA OBRA PICTÒRICA

            

Las Meninas, o també coneguda com a “La família de Felip IV” és un dels quadres més famosos de Velázquez. Va ser pintat l’any 1656. Es tracta d’un retrat de la família real escenificat en el taller del propi pintor. Actualment es troba al Museu del Prado, de Madrid.

En la pintura es veu retratat als reis, a ell mateix, i també a la Infanta Margarita amb les seves meninas, bufons i el gos. Velàzquez s’autorretrata com a un noble pintor i com a artista, i no com a un artesà. La pintura és d’estil barroc, i el seu suport i tècnica pictòrica és l’oli sobre tela. A més a més la tècnica de “Las Meninas” correspont en la del artista de la década dels anys 50,  una pintura que en utilitzar una major dilusió de pigments, Velàzquez aplica el pinzell amb un toc desenfadat i lliure de forma que les pinzellades apenas tot just deixen empremta.

La distrubició estava pintada per tal de que no hi hagi cap espai en blanc i que cada un dels dibuixos o persones que hi apareixen signifiqui algu. En aquest treball hi ha una composició que per moltes persones pot passar desaparcebut, la perspectiva lineal. A part d’això també hi ha la perspectiva aèrea, l’encarregada de fer-nos veure una certa tridimensionalitat. L’il·luminació en aquest quadre és molt important, ja que els efectes clarobscurs i les perspectives lineal i l’aèrea són la clau per donar-nos la sensació de profunditat i de realitat. Hi ha un focu lluminós lateral que procedeix d’una finestra a la nostre dreta, que va a parar sobre la infanta Margarita. Mentres que a l’altre eix lluminós atravesa l’escena procedent de la porta del fons i a la vegada desde el focu que irradia l’entorns virtual dels reis, rebota al mirall. La situació de la infanta Margarita al centre del primer pla, on es creuen els eixos frontal i el trasversal, evidencia que ella es el principal objecte d’atenció del quadre. La pintura expressa com he dit abans realitat i una sensació de moviment paralitzat. No hi ha cap text inclòs. La diferència d’aquest quadre respecte els altres del mateix període són la il·luminació.

El tema del quadre no és més que un retrat de grup informal, fet en una sala del palau.

El  quadre va ser encarregat per el propi rei ja que es va anomenar a Velázquez com el pintor del rei, evidentment també va ser adreçat a ell i a la seva família. No hi ha símbols i és figurativa. Com he dit anteriorment dóna sensació de moviment paralitzat. Per atraure el receptor s’ha utilitzat les perspectives i la lluminositat.


A nosaltres, com a alumnes d’art, hem volgut triar aquesta obra, tan perquè és una de les més famoses de Velázquez i perquè ens ha semblat molt interesant, tant la tècnica utilitzada, la fusió entre les dues perspectives utilitzades i la il·luminació que presenta aquest quadre.

VIDEO DEFINITIU ART I HISTORIA (AINA GARCIA, LAURA ESTOL

http://www.youtube.com/watch?v=4U9V9qKrzVY

DIFERÈNCIES ENTRE ROCOCÓ I BARROC.

En quant a característiques, el rococó emfatitza les característiques del barroc, s’integra als paisatges, aprofita els reflexos en l’aigua i miralls i afavoreix la il·lusió.
Els elements en els quals s’inspiren els primers dissenys són les petxines i les pedretes, de les quals prové el nom de rococó, de la combinació entre “rocaille” (pedretes) i “coquille” (petxina).
El més important és la decoració, completament asimètrica, amb línies irregulars,ondulades, corbes i contra-corbes. Utilitza elements com els vegetals o les pedres marines. És un art més d'interior que d'exterior.

ARQUITECTURA
Una de les característiques més importants del Rococó és que l’interior és un lloc de fantasia i colors, mentre que les façanes són molt senzilles i simples.
La seva forma dominant de les edificacions era la circular, un pavelló central entre dues ales baixes i corbes i majoritàriament envoltades de jardí. Algunes edificacions tenien forma de pavellons encadenats.
En l’interior, l’aspecte més destacable del Rococó, fa un canvi de distribució. Les finestres augmenten de mida de manera que s’obtingui una interrelació entre l’interior i l’exterior. Són destacables les finestres arquejades. Es redueix l’us d'escultures monumentals.

En canvi, en l’arquitectura barroca, s’hi pot destacar la simplicitat, les formes clàssiques de manera fantasiosa, la creació d'edificis que semblen realment escultures,...
Els entaulaments tenen corbes i els frons corbes, contra-corbes i espirals.
S'adopta l'el·líptica, la forma oval i altres formes. Les parets són còncaves i convexes.
S’hi apliquen nous tipus de planta que ofereix plànols oblics per donar sensació de moviment.
Èxit de l'ordre gegant, amb columnes que inclouen 2 o 3 pisos. No falten els campanars, sols o en parella, molt decorats.
S'utilitzen efectes de llum, jocs de perspectiva, a través del clarobscur. Gran riquesa decorativa i exuberància formal tant en els espais interiors com a l'exterior. Arcs i frontons mixtilínies finestres ovalades. L'arc descansa sobre la columna per mitjà d'un entaulament. Les obres són: palaus, religioses, urbanístiques, grans jardins galeries.

ESCULTURA

Aquest estil fou expressat bàsicament mitjançant l'escultura de porcellana delicada.Els motius amorosos i joiosos són representats a l'escultura, així com la natura i la línia corba i asimètrica.
En canvi l’escultura barroca es caracteritza per: la tendència a representar la figura humana perfecte i nu. S’utilitza bàsicament la fusta, el marbre,...

PINTURA

La pintura del Rococó va arribar al seu màxim esplendor a la dècada de 1730. Els pintors varen fer servir colors clars i delicats i les formes curvilínies decoren les teles amb querubins i mites d'amor. Els seus paisatges amb festes galants i pastorals sovint recollien dinars sobre l'herba de personatges aristocràtics i aventures amoroses i cortesanes. Es van recuperar personatges mitològics, dotant les escenes de sensualitat, alegria i frescor. El retrat també fou popular entre els pintors rococós.

En canvi, la pintura barroca es caracteritzava per: Temes religiosos. Tendència del realisme que es conjuga amb el teatral i l'efectista. El color, la llum i el moviment, són els elements que defineixen la forma pictòrica. El color predomina sobre la línia. Els efectes de profunditat, perspectiva i volum s'aconsegueixen més amb els contrastos de llum i de tonalitats del color
Es pretén transmetre sensació de moviment. Es produeix en aquesta època un domini absolut de la tècnica pictòrica, tant en la pintura a l'oli sobre llenç com en la pintura al fresc, això permet assolir un gran realisme en la representació pictòrica. El domini de la tècnica, fa que s'intenti en ocasions enganyar a l'espectador per mitjà de artificis.

DIEGO VELÁZQUEZ

EL BARROC

El Barroc es va iniciar a començaments del segle XVIII, que es caracteritzava per ser de caràcter molt més pessimista, per l’exageració en els personatges i contrastos i remarcar molt els detalls,

Les circumstàncies històriques que van influir en aquesta època van ser la divisió d’europa entre deus confessions religioses, la catòlica i la protestant) i els interrogants que es plantegen arran dels conflictes de l’època.

ARQUITECTURA: 

L’arquitectura barroca destaca per l’exubetància i la teatralitat. Va sorgir l’urbanisme arran de la preocupació dels arquitectes de l’espai on havien de construir.

Són abandonades les línies regulars i es substitueixen per formes dinàmiques i complexes, per atraure l’atenció del receptor.

Autors destacats: Francesco Borromini, Carlo Maderno, José Benito de Churriguera i Lorenzo Rodríguez.

 

Portalada de la catedral de Solsona

Façana de l’Obradoiro de la catedral de Santiago de Compostel·la

ESCULTURA:

Es caracteritza per el moviment, l’expressió de sentiments al rostre, per la teatralitat i per el realisme. La concepció del cos hunà ja no segueix les pautes del cànon grecoromà, i la màxima preocupació és el realisme i l’expressivitat de les figures.

Per expressar-ho, s’utilitzen postures forçades i el moviment.

L’autor més destacat és Bernini.

      

David, Bernini                              El rapte de Prosèrpina, Bernini

PINTURA: 

Es caracteritza per el realisme dels personatges, per la importància que es dona a la llum (utilitzant el clarobscur i la distribució de les ombres) i per l’accentuació de les línies diagonals que creen inestabilitat i moviment. La temàtica és sobretot religiosa, mitològica o heroica.

Els pintors més destacats van ser Velasquez, Rembrandt i Caravaggio.

   

Lliçó d’anatomia, Rembrandt                          Felip IV de Castella, Velàsquez

 

Las meninas, Velàsquez