ANÀLISI D’UNA OBRA PICTÒRICA
La
Gioconda, de Leonardo Da Vinci és el retrat de la dona de Francesco
Bartolomeo Giocondo, nom del qual deriva la pintura. Va ser pintat
durant 16 anys, del 1503 al 1519. Va ser adquirida per el rei Francesc I
de França, i actualment es troba al Museu del Louvre, a París.
En
aquest retrat es veu a la dona reposant els braços sobre el
reposabraços, creuant les mans. Expressa sensació de repós en la seva
posició corporal. L’efecte que aconsegueix amb la perspectiva dels ulls,
és que sembla que sempre t’està mirant fixament. Té un somriure tímid,
ben bé no se sap si està trista o contenta. No te celles ni pestanyes.
Té el cabell arrissat tapat per un bel, i vesteix molt elegant. Està
asseguda devant el paisatge dels Alps, amb una atmosfera humida
aconseguida amb colors freds.
El quadre es va pintar sobre una taula de fusta d’àlber, recoberta per varies capas de lliscat.
És
d’estil renaixentista del quattrocento. Predomina la linea continua,
que expressa quietud i serenitat. La il·luminació està enfocada al
centre de la pintura, amb una llum diurna. Utilitza les ombres per donar
volum a la dona, es veu clarament reflexat als ulls. Utilitza la
tècnica del “sfumato”, que consisteix en prescindir dels contorns nets i
precisos típics del Cinquecento i difuminar tots els perfils, per tal
de que dongui una sensació tridimensional, tot i que en el paisatge s’hi
pot veure una perspectiva aérea, que consisteix en difuminar els colors
de les vistes més llunyanes.
Es
va pintar per una funció artística, i ja que és un retrat, és un quadre
característic de l’època. Va ser encarregada per Francesco Bartolomeo
Giocondo, el marit de la dona. No representa cap símbol i és figurativa.
La
seva mirada i l’expressió de la seva cara fan que tinguis la incertesa
de si està trista o contenta, això és un fet que fa persuadir al
receptor.
A
nosaltres, com a alumnes d’art, hem volgut triar aquesta obra, tan
perquè és una de les més conegudes del Cinquecento i perquè ens ha
semblat molt interesant, tant la tècnica utilitzada com la fusió entre
les dues perspectives utilitzades.
