ANÀLISIS D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA

CATEDRAL DE SANTA EULALIA


PRIMER PAS: CATALOGACIÓ

CATALOGACIÓ	NOM: Catedral de Santa Eulalia ARQUITECTE: anònim CRONOLOGIA: 1298-1420 LLOC: Barcelona
RESSENYA BREU AL VOLTANT D'AQUEST VOCABULARI BÀSIC.	MATERIALS UTILITZATS: marbre, pedra, fusta, etc.
	SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat i voltat

SEGON PAS: ANALISI FORMAL

ELEMENTS DE SUPORT	Columnes Pilars
ELEMENTS SUPORTATS	Arcs Coberta voltada
ESPAI EXTERIOR	DIMENSIONS: 90x40 m2 LINIES DOMINANTS: vertical i curvilinea ESCALA: humana FAÇANA: té una façana on hi predomina l'arc apuntat.
ESPAI INTERIOR	PLANTA: consisteix en: altar major, vitralls, claus de bòveda, cripta, cor, rerecor, sala capitular, capelles interiors,etc. DIMENSIONS: 90x40m2
ESTIL	Gòtic

TERCER PAS: LA INTERPRETACIÓ

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ	El caràcter de l'edifici	Religiós
	Els símbols	Representacions de personatges religiosos.
	Encàrrec i recepció	Estava dedicada a la Santa Creu fins que al 877 va ser dedicada a Santa Eulalia
FUNCIÓ	Hi han moltes curves ja que és d'estic gòtic, que predominava a l'època. Tenia una funció religiosa

EXERCICIS PÀG.53

1 pàg. 53  Quins d'aquests elements són de suport i quins són suportats?
Elements de suport: columna, contraforts
Elements suportat: arc apuntat, arc de ferradura, arc de mig punt, volta de mig canó.

2 pàg. 53 Quins d'aquests  elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quins a un sistema arquitravat?
Arquitravat: columna
Contructiu voltat: volta de mig canó, arc de mig punt, arc apuntat, arc de ferradura.

3 pàg. 53 Memoritza les parts de la columna i de l'arc
columna: fust, capitell, base.
arc: dovella, clau, extradós, intradós.

ARQUITECTURA HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX

ARQUITECTURA HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX

VOCABULARI BÀSIC DE L'ARQUITECTURA

En una obra arquitectònica hem d'observar amb detall els següents aspectes:

• Els materials: els materials utilitzats en l'arquitectura han de ser resistents. Els més habituals són la pedra i el maó:
  • Pedra: és el material més utilitzat. Les pedres que s'extreien podien ser treballades en forma paral·lelepípede i s'anomenen carreus; si són regulars per les dues cares, s'anomenen carreuons; si són completament irregulars reben el nom de blocs.
  • Maó: el maó utilitzat en la construcció, no ha estat considerat gairebé mai com un material noble, i per raons d'estètica no es van deixar a la vista, sinó que es van cobrir amb diversos elements decoratius (guixos, estucs, porcellanes, placats de pedra). És una arquitectura no sincer.

• El tractament del mur: en l'arquitectura històrica de pedra cal identificar la disposició dels carreus i dels blocs.
• Sistemes constructius: és l'estructura o l'esquelet bàsic d'un edifici. Es distingeixen tres grans sistemes constructius:
  • sistema arquitravat, que consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada. Pressuposa l'existència de bigues rectes de pedra o fusta, sostingudes per columnes, solen ser petits i fragmentats perquè la distancia lliure entre columnes no pot ser gaire ample.
  • El sistema voltat te la seva base de definició en l'arc com a element suportat. Hi predomina la corba, les cobertes voltades i les cúpules permeten espais interiors més amplis.
    
    

ELS PASSOS DEL COMENTARI D'UN EDIFICI

• Documentació general: cal ressenyar-ne els aspectes del vocabulari bàsic que ja hem estudiat: el material, el tractament del mur i el sistema constructiu. També una mica d'història de l'edifici i de la continuïtat de la seva funció.
• L'anàlisi formal: s'ha de descriure la forma i analitzar-la a partir de dues grans dimensions:
  • Elements de suport: identifica quin punt el mur contribueix a sostenir el pes de la volta. També s'han de descriure les columnes i les seves parts, observar l'existència d'estreps i contraforts.
  • Elements suportats: cal descriure el sostre primerament (tant interior com exterior). En el cas que el sistema constructiu sigui voltat convé reconèixer-ne l'arc i identificar-ne el disseny formal i la seva funció dins l'edifici , fixar-se i descriure el tipus de volta i la forma i suport de les cúpules.

• L'espai exterior: ens hem de fixar en les dimensions o la voluntat d'impactar i en les línies predominants de la construcció. Es tracta d'observar si hi domina el gust per la horitzontalitat o per la verticalitat i si el disseny juga amb línies corbes o rectes. També cal analitzar les parts de la façana, si juga amb la racionalitat rectilínia o bé ondulada.
• Descripció de l'espai exterior amb l'entorn urbanístic: pot començar per la observació de la planta, la seva forma general i la manera com distribueix els espais. Després cal deduir si l'espai és unitari o fragmentat. Seguidament cal deduir si existeix algun tipus de direccionalitat o de punt ordenador. També cal analitzar la il·luminació, que sovint les formes que crea tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis. Finalment,dels elements constructius i dels espais cal aïllar-ne allò que sembla constant comparat amb altres de la mateixa època.

• La interpretació: té tres punts claus:
  • el contingut: cal identificar-ne el caràcter, si es tracta d'una construcció pública, privada, civil o religiosa, sense entrar en detalls. Després cal investigar els símbols que s'amaguen a l'exterior i l'interior de l'edifici. Aixo ens permet percebre la mentalitat de la gent de l'època. La deducció ens ajuda a comprendre'n el significat.
  • La funció: es pot deduir de manera relativament senzilla a partir de l'establiment del caràcter de construcció original. Després s'ha de posar en relació les formes , el contingut i la funció amb la mentalitat de l'època en que es va construir l'edifici.
  • Conclusió: aspectes de sensibilitat personal.

És aconsellable seguir els passos bàsics i exposar ordenadament els resultats de la indagació.

EXERCICIS:

1. Quin és el vocabulari bàsic de l'arquitectura?
   Totes les paraules relacionades amb tipus de materials, tractament del mur i sistemes constructius.
2. Quin és el material més sovintejat de l'arquitectura històrica abans de la revolució industrial?
   La pedra i el maó
3. Què és un carreu?
   Són pedres rectangulars en forma paral·lelepípede
4. Quines són les diferències principals entre l'arquitectura arquitravada i l'arquitectura voltada?
   Que a l'arquitectura arquitravada està formada amb columnes o peus drets i l'arquitectura voltada té la seva base de definició en l'arc com element suportat i hi predomina la corba.
5. Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre? Per què creus que abans de la revolució industrial hauria estat impossible de fer?
   La Torre Agbar. Perquè el vidre no era prou resistent per aguantar tot el pes de l'estructura.
6. Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediment general aplicat a un edifici que coneguis.
   
   

PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ GENERAL O CATALOGACIÓ
Catalogació	Torre Agbar. Disenyat per el francès Jean Nouvel. Cronologia: 2001-2004 Lloc de construcció: Barcelona

Anàlisi d'una obra escultòrica

L'escultura

Definició: art d'esculpir.

Cal distingir entre talla i moderat:

Talla: Treball per mitjà del martell i cisell sobre materials durs. L'escultor extreu del bloc del material el que té en el seu interior. Aquesta tècnica demana molta habilitat.

Modelat: Li cal materials tous fets a mà o amb espàtula per exemple amb el bronze mitjançant fundicions a la cera perduda amb petites obres, després farcides amb metall. Dins del modelat hi ha la plàstica, que és l'art de modelar i fa referència només a l'activitat escultòrica de materials tous o modelables a mà.

La Tridimensionalitat: És la característica més important de l'escultura que la diferència de la pintura que fa que l'obra ocupi un espai. Això crea diversos punts de vista.

Materials: El material escultòric s'ofereix tan a la vista com al tacte, l'expressivitat d'aquest materials dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura aconseguida per l'escultor.

El repòs o moviment: depèn principalment de les formes tot i que hi ha altres elements que hi contribueixen: la combinació de línies verticals i horitzontals, línies rectes i corbes, formes geomètriques..etc...donen sensació de moviment.

• El ritme: estimula a la vista creant una sensació de moviment variant els ritmes lineals oblics.
• La tensió: com a dinamització i vivificació

-Moviment real:

• El de l'espectador: s'aconsegueix pel tractament rítmic de la pròpia escultura.
• O l'iniciat per Naum Gabo: amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor.

Llum i color:

• Llum: té un paper essencial, normalment és llum natural amb la que conta l'escultor en crear l'obra.
• Color: Al llarg de diferents èpoques acaba tinguen sentits diversos.

Dificultats en l'apreciació de l'escultura: L'autonomia a l'hora de expressar les característiques pròpies de l'autor s'han aconseguit contemporàniament hi han estat fonamentals en autors com Rodin i Moore. L'escultura sol·licita el sentit del tacte.

Vocabulari:

• Esculpir: Entretallar, modelar, entallar, tallanta.
• Escultor: estatuari, estatuer, imatger, imaginaire, entretallador, tallista.
• Escultura: plàstica o art plàstica, torèutica, estereotomia, estatuària, imatgeria.
• Obra esculpida: estàtua, imatge, figura, talla, entalladura, entretalla, relleu, bust, tors, esbós, carassa, angelot, cariàtide, atlant, telamó, anàglif.
  
  

Video de l'escultura!

Try our video maker at Animoto.

presentació sobre escultura