QUÈ ÉS L'ART?

1. L'ART I LA CREACIÓ ARTÍSTICA

L'art és una forma en la qual els artistes expressen els seus sentiments, emocions o idees, però d'una manera original i, a vegades, extravagant.

Tant poden ser creacions de l'estil de l'època com sentiments personals, i el material com l'immaterial.

Amb el temps, s'ha creat la fotografia i a causat que els artistes, per voler innovar, fagin obres abstractes, com “Las señoritas de Avignó” de Picasso.

                                                “Las señoritas de Avigó” Picasso.

2. NATURALESA DE L'OBRA D'ART

Una obra artística, es crea a partir de diferents factors que influeixen a el creador, ja que cada obra, conté els sentiments o emocions de l'artista.

Una obra d'art reflexa la personalitat de l'artista, i, fins i tot, les seves característiques psicològiques.

També influeix en cada obra, l'època en la que viu l'artista, els esdeveniments històrics que li toca viure.

En la mesura que l'activitat artística exigeix es necessita destresa manual, les possibilitats i característiques del material sobre el qual es treballa.

3. L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL

Estil artístic: la forma en la que un artista o un col·lectiu manifesten unes característiques comunes repetides durant una determinada època.

És un concepte fonamental per distingir les creacions de una època i el sentit de l'evolució de les formes.

Fases d'una evolució successiva:

• Arcaica: comencen a aparèixer característiques que més endavant seran més rellevants.
• Clàssica: època de maduresa de iapogeu, on se segueixen les normes d'estil.
• Manierista: etapa en que l'artista no repeteix les normes sinó que les transforma i les fa més expressives.
• Barroca: Fase sorgida davant l'esgotament de l'anterior, on es contraposen el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat, els efectes a l'objectivitat.
• Recurrent: es repeteixen les normes de l'etapa clàssica per crear una forta reacció a l'etapa barroca.

Alguns tractadistes basen les seves explicacions a la aparició d'innovacions tècniques però només en moments concrets perquè els canvis d'estils es poden deure a canvis socials, ideològics...

4. FUNCIÓ DE L'ART

L'evolució de l'escultura i de la pintura ha evolucionat molt al llarg de la història de l'art. En les primeres obres estaven definides per caràcter màgic i religiós, posteriorment, les institucions polítiques i religioses comencen a fer grans edificis, l'escultura i la pintura van servir per mostrar el poder de la riquesa dels seus constructors. En altres ocasions destaca una funció commemorativa, convertint obres d'art en importants instruments educatius. Però sempre apreciant els ideals estètics de cada època.

5. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART

-Al llarg de la història ha anat variant el que es considera més important a l'hora de valorar una obra d'art.

-Finals del segle XIX, s'imposa la primera gran corrent historiogràfica de la història de l'art, el Formalisme, que defensa l'art com a forma contra les tendències idealistes anteriors que definien l'art com una experiència sentimental. Per els formalistes l'art es dóna a través d'una forma, per l qual té una importància decisiva en l'anàlisi i l'estudi.

-Entre els segles XIX i XX, es desenvolupa la Iconografia i la Iconologia, en les que el principal objectiu és el significat de l'obra, ocupant-se la primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels temes figurats, mentre que la segons el que fa és penetrar el seu significat. S'ha d'establir un anàlisi de cada obra tres nivells d'interpretació:

• A) Identificar el representat amb una descripció dels elements que l'integren.
• B) Identificar el tema i els valors simbòlics, analitzant l'origen.
• C) Identificar el significat, les idees o valors que l'autor volia transmetre.

-Sociologia de l'art. L'obra sorgeix d'un context històric on es tenen en compte les circumstancies que la van fer possible: els mecenes, el públic al qual anava dirigida, circumstancies històriques i polítiques, ideologia predominant on i quan es va crear etc.

-Davant la sensació d'anàlisi de l'obra incomplet sorgeixen nous corrents com la psicologia de l'art, que tenia dues tendències: la que incideix a la psicologia de l'autor, que explica l'obra d'art a partir del caràcter o de la inspiració de l'artista o la que es preocupa en la psicologia del receptor.

- El Estructuralisme trasllada el llenguatge de l'art en un anàlisi que s'aplica a qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu, la distinció entre un significant i un significat.

- Totes aquestes corrents historiogràfiques han estat importants aportacions, enriquint l'anàlisi de l'obra de l'art. És obligat complementar els seus punts de vista amb els de les altres tendències.

 
Aquesta cadira no es pot considerar art ja que es veu a totes les cases i és molt bàsica. No és original.










   
Es pot considerar art ja que és molt original, i no s'acostuma a veure a les cases.