VIDEO SOBRE L'ART ROMÀ

puzzle

36 161apolo_y_dafne_de_bernini

ESCULTURA GREGA

ART ROMÀ

El món grec va ser important per al desenvolupament de l'art romà. Va tenir personalitat en l'arquitectura.

L'art romà va repercutir en les cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins ara.

L'art a Roma es va posar al servei de noves necessitats. Van néixer noves manifestacions i l'aparició d'un art amb gran centralització i unitarisme.

Característiques de l'art romà

.Arquitectura:

-Preocupació pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.

-Molt més colossal.

-Com a element bàsic: arc, volta i la cúpula.

.Escultura:

-Es crearà el retrat

.Roma va crear el relleu històric, continu i narratiu.

Fases de l'art romà

*Període de la República: s. VI (cap al 510) - 27 A.C.

*Període d'August: l'època clàssica: 27 A.C. - 14 d.C.

*Període imperial: dividit al seu torn en:

-De Tiberi a Trajà: 14-11

-De Adriano a Alejandro Sever: 117-235

-De Maximino a Constantí: 235-315

Arquitectura Romana

Principals característiques :

-caracteritzada per la monumentalitat.

-utilitària, pràctica, funcional.

-dinàmica.

-materials utilitzats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó... Quan el material era pobre es revestia amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.

-S'usa l'ordre toscà i també el jònic i el corinti.El més significatiu va ser l'ús de l'elegant ordre compost. Va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Els capitells presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.

-Apareixen les garlandes i els bucranios com a elements decoratius.

-L'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.

Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega

.La romana és més ornamentada.

.Hi ha novetat dels temes decoratius.

.Major perfecció dels monuments.

.Edificis amb gran utilitarisme.

.És civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.

.Més dinàmica davant la grega i més estàtica.

.L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.

Malgrat les diferències, hi ha moltes semblances amb l'art grec ja que Roma va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels països que incorporava al seu imperi. Va ser freqüent emprar artistes nascuts i formats en altres territoris.

Edificacions Romanes

Els romans van rebre diferents tipologies que van modificar o adaptar als seus gustos o necessitats. Assenyalar la domus, el temple, el teatre i els monuments funeraris. Van desenvolupar:

Basíliques: palaus de justícia i també llotges (planta rectangular, naus per al públic,el transeptumper pels advocats, l'absis pel tribunal, les entrades i les seves tribunes sobre les naus laterals amb vistes a la central).

Arcs triomfals: A honra d'algun vencedor gloriós, es derrocaven després d'haver passat ell en triomf fent-se permanents els construïts durant l'Imperi. S'elevaven en commemoració d'altres fets gloriosos.

Termes: Edificis de banys per al servei públic.

Amfiteatres: No coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.

Circs: Per a les carreres de carros c(tenien una espina o mur coronat d'estàtues al llarg de la línia mitjana).

Ponts i Aqüeductes.

Calçades: Fundades i sòlidament empedrats

Fòrums

Van edificar tipologies reinterpretades:

Els Temples: van disposar els temples semblant als dels grecs fins que es van modificar (disminuint el nombre de columnes/substituint-les per pilastres abovedando).

Sepulcres: Deixant una escultura sobre el nínxol que guardava les restes. Van arribar a formar prolongades sèries de sepulcres i veritables panteons de família i enterraments subterranis amb nínxols agrupats contenint cada un d'aquests l'urna cinerària amb la inscripció corresponent.

L'Habitatge: Era de planta rectangular, tenia un pati al centre. Eren en medianería, i les teulades abocaven les seves aigües cap al atri. El local principal era el tablinium. Solia estar en la façana de l'atri enfrontada a l'entrada. Es va obrir un altre pati a la part posterior, envoltat de columnes: el peristil.

ART EGIPCI

l'art prehistòric

EXERCICIS SOBRE LA PREHISTÒRIA

EXERCICIS SOBRE LA PREHISTÒRIA

1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explican la funció:
Els dolmens: solien ser utilitzats com a sepulcre colectiu, o com a forma de reclamar el territori i reforçar la identitat de grup.

2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:

• L’homo erectus descobreix el foc (PALEOLÍTIC) : 340.000 aC.
• Apareixen les primeres manifestacións artístiques (PALEOLÍTIC): 20000-15000 aC.
• L’agricultura sorgeix en el Creixement Fèrtil (NEOLÍTIC) :8000aC.
• Els éssers humans inicien l’activitat metal·lúrgica(EDAT DELS METALLS) :6000aC.

3. Fes un informe sobre aquesta imatge:

És la venus de willendorf, una estatueta antropomorfa femenina. És la figura d’una dona nua amb les parts del cos relacionades amb la maternitat molt exagerades, que tenen relació amb la fertilitat.


4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
A les coves, és una escena de caça.

b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
És una escena de caça. Podria tenir la finalitat de recordar un gran dia de caça, igual que ara fem fotos a fets importants que ens passen.

ANÀLISIS D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA

CATEDRAL DE SANTA EULALIA


PRIMER PAS: CATALOGACIÓ

CATALOGACIÓ	NOM: Catedral de Santa Eulalia ARQUITECTE: anònim CRONOLOGIA: 1298-1420 LLOC: Barcelona
RESSENYA BREU AL VOLTANT D'AQUEST VOCABULARI BÀSIC.	MATERIALS UTILITZATS: marbre, pedra, fusta, etc.
	SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat i voltat

SEGON PAS: ANALISI FORMAL

ELEMENTS DE SUPORT	Columnes Pilars
ELEMENTS SUPORTATS	Arcs Coberta voltada
ESPAI EXTERIOR	DIMENSIONS: 90x40 m2 LINIES DOMINANTS: vertical i curvilinea ESCALA: humana FAÇANA: té una façana on hi predomina l'arc apuntat.
ESPAI INTERIOR	PLANTA: consisteix en: altar major, vitralls, claus de bòveda, cripta, cor, rerecor, sala capitular, capelles interiors,etc. DIMENSIONS: 90x40m2
ESTIL	Gòtic

TERCER PAS: LA INTERPRETACIÓ

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ	El caràcter de l'edifici	Religiós
	Els símbols	Representacions de personatges religiosos.
	Encàrrec i recepció	Estava dedicada a la Santa Creu fins que al 877 va ser dedicada a Santa Eulalia
FUNCIÓ	Hi han moltes curves ja que és d'estic gòtic, que predominava a l'època. Tenia una funció religiosa

EXERCICIS PÀG.53

1 pàg. 53  Quins d'aquests elements són de suport i quins són suportats?
Elements de suport: columna, contraforts
Elements suportat: arc apuntat, arc de ferradura, arc de mig punt, volta de mig canó.

2 pàg. 53 Quins d'aquests  elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quins a un sistema arquitravat?
Arquitravat: columna
Contructiu voltat: volta de mig canó, arc de mig punt, arc apuntat, arc de ferradura.

3 pàg. 53 Memoritza les parts de la columna i de l'arc
columna: fust, capitell, base.
arc: dovella, clau, extradós, intradós.

ARQUITECTURA HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX

ARQUITECTURA HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX

VOCABULARI BÀSIC DE L'ARQUITECTURA

En una obra arquitectònica hem d'observar amb detall els següents aspectes:

• Els materials: els materials utilitzats en l'arquitectura han de ser resistents. Els més habituals són la pedra i el maó:
  • Pedra: és el material més utilitzat. Les pedres que s'extreien podien ser treballades en forma paral·lelepípede i s'anomenen carreus; si són regulars per les dues cares, s'anomenen carreuons; si són completament irregulars reben el nom de blocs.
  • Maó: el maó utilitzat en la construcció, no ha estat considerat gairebé mai com un material noble, i per raons d'estètica no es van deixar a la vista, sinó que es van cobrir amb diversos elements decoratius (guixos, estucs, porcellanes, placats de pedra). És una arquitectura no sincer.

• El tractament del mur: en l'arquitectura històrica de pedra cal identificar la disposició dels carreus i dels blocs.
• Sistemes constructius: és l'estructura o l'esquelet bàsic d'un edifici. Es distingeixen tres grans sistemes constructius:
  • sistema arquitravat, que consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada. Pressuposa l'existència de bigues rectes de pedra o fusta, sostingudes per columnes, solen ser petits i fragmentats perquè la distancia lliure entre columnes no pot ser gaire ample.
  • El sistema voltat te la seva base de definició en l'arc com a element suportat. Hi predomina la corba, les cobertes voltades i les cúpules permeten espais interiors més amplis.
    
    

ELS PASSOS DEL COMENTARI D'UN EDIFICI

• Documentació general: cal ressenyar-ne els aspectes del vocabulari bàsic que ja hem estudiat: el material, el tractament del mur i el sistema constructiu. També una mica d'història de l'edifici i de la continuïtat de la seva funció.
• L'anàlisi formal: s'ha de descriure la forma i analitzar-la a partir de dues grans dimensions:
  • Elements de suport: identifica quin punt el mur contribueix a sostenir el pes de la volta. També s'han de descriure les columnes i les seves parts, observar l'existència d'estreps i contraforts.
  • Elements suportats: cal descriure el sostre primerament (tant interior com exterior). En el cas que el sistema constructiu sigui voltat convé reconèixer-ne l'arc i identificar-ne el disseny formal i la seva funció dins l'edifici , fixar-se i descriure el tipus de volta i la forma i suport de les cúpules.

• L'espai exterior: ens hem de fixar en les dimensions o la voluntat d'impactar i en les línies predominants de la construcció. Es tracta d'observar si hi domina el gust per la horitzontalitat o per la verticalitat i si el disseny juga amb línies corbes o rectes. També cal analitzar les parts de la façana, si juga amb la racionalitat rectilínia o bé ondulada.
• Descripció de l'espai exterior amb l'entorn urbanístic: pot començar per la observació de la planta, la seva forma general i la manera com distribueix els espais. Després cal deduir si l'espai és unitari o fragmentat. Seguidament cal deduir si existeix algun tipus de direccionalitat o de punt ordenador. També cal analitzar la il·luminació, que sovint les formes que crea tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis. Finalment,dels elements constructius i dels espais cal aïllar-ne allò que sembla constant comparat amb altres de la mateixa època.

• La interpretació: té tres punts claus:
  • el contingut: cal identificar-ne el caràcter, si es tracta d'una construcció pública, privada, civil o religiosa, sense entrar en detalls. Després cal investigar els símbols que s'amaguen a l'exterior i l'interior de l'edifici. Aixo ens permet percebre la mentalitat de la gent de l'època. La deducció ens ajuda a comprendre'n el significat.
  • La funció: es pot deduir de manera relativament senzilla a partir de l'establiment del caràcter de construcció original. Després s'ha de posar en relació les formes , el contingut i la funció amb la mentalitat de l'època en que es va construir l'edifici.
  • Conclusió: aspectes de sensibilitat personal.

És aconsellable seguir els passos bàsics i exposar ordenadament els resultats de la indagació.

EXERCICIS:

1. Quin és el vocabulari bàsic de l'arquitectura?
   Totes les paraules relacionades amb tipus de materials, tractament del mur i sistemes constructius.
2. Quin és el material més sovintejat de l'arquitectura històrica abans de la revolució industrial?
   La pedra i el maó
3. Què és un carreu?
   Són pedres rectangulars en forma paral·lelepípede
4. Quines són les diferències principals entre l'arquitectura arquitravada i l'arquitectura voltada?
   Que a l'arquitectura arquitravada està formada amb columnes o peus drets i l'arquitectura voltada té la seva base de definició en l'arc com element suportat i hi predomina la corba.
5. Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre? Per què creus que abans de la revolució industrial hauria estat impossible de fer?
   La Torre Agbar. Perquè el vidre no era prou resistent per aguantar tot el pes de l'estructura.
6. Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediment general aplicat a un edifici que coneguis.
   
   

PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ GENERAL O CATALOGACIÓ
Catalogació	Torre Agbar. Disenyat per el francès Jean Nouvel. Cronologia: 2001-2004 Lloc de construcció: Barcelona

Anàlisi d'una obra escultòrica

L'escultura

Definició: art d'esculpir.

Cal distingir entre talla i moderat:

Talla: Treball per mitjà del martell i cisell sobre materials durs. L'escultor extreu del bloc del material el que té en el seu interior. Aquesta tècnica demana molta habilitat.

Modelat: Li cal materials tous fets a mà o amb espàtula per exemple amb el bronze mitjançant fundicions a la cera perduda amb petites obres, després farcides amb metall. Dins del modelat hi ha la plàstica, que és l'art de modelar i fa referència només a l'activitat escultòrica de materials tous o modelables a mà.

La Tridimensionalitat: És la característica més important de l'escultura que la diferència de la pintura que fa que l'obra ocupi un espai. Això crea diversos punts de vista.

Materials: El material escultòric s'ofereix tan a la vista com al tacte, l'expressivitat d'aquest materials dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura aconseguida per l'escultor.

El repòs o moviment: depèn principalment de les formes tot i que hi ha altres elements que hi contribueixen: la combinació de línies verticals i horitzontals, línies rectes i corbes, formes geomètriques..etc...donen sensació de moviment.

• El ritme: estimula a la vista creant una sensació de moviment variant els ritmes lineals oblics.
• La tensió: com a dinamització i vivificació

-Moviment real:

• El de l'espectador: s'aconsegueix pel tractament rítmic de la pròpia escultura.
• O l'iniciat per Naum Gabo: amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor.

Llum i color:

• Llum: té un paper essencial, normalment és llum natural amb la que conta l'escultor en crear l'obra.
• Color: Al llarg de diferents èpoques acaba tinguen sentits diversos.

Dificultats en l'apreciació de l'escultura: L'autonomia a l'hora de expressar les característiques pròpies de l'autor s'han aconseguit contemporàniament hi han estat fonamentals en autors com Rodin i Moore. L'escultura sol·licita el sentit del tacte.

Vocabulari:

• Esculpir: Entretallar, modelar, entallar, tallanta.
• Escultor: estatuari, estatuer, imatger, imaginaire, entretallador, tallista.
• Escultura: plàstica o art plàstica, torèutica, estereotomia, estatuària, imatgeria.
• Obra esculpida: estàtua, imatge, figura, talla, entalladura, entretalla, relleu, bust, tors, esbós, carassa, angelot, cariàtide, atlant, telamó, anàglif.
  
  

Video de l'escultura!

Try our video maker at Animoto.

presentació sobre escultura

QUÈ ÉS L'ART?

1. L'ART I LA CREACIÓ ARTÍSTICA

L'art és una forma en la qual els artistes expressen els seus sentiments, emocions o idees, però d'una manera original i, a vegades, extravagant.

Tant poden ser creacions de l'estil de l'època com sentiments personals, i el material com l'immaterial.

Amb el temps, s'ha creat la fotografia i a causat que els artistes, per voler innovar, fagin obres abstractes, com “Las señoritas de Avignó” de Picasso.

                                                “Las señoritas de Avigó” Picasso.

2. NATURALESA DE L'OBRA D'ART

Una obra artística, es crea a partir de diferents factors que influeixen a el creador, ja que cada obra, conté els sentiments o emocions de l'artista.

Una obra d'art reflexa la personalitat de l'artista, i, fins i tot, les seves característiques psicològiques.

També influeix en cada obra, l'època en la que viu l'artista, els esdeveniments històrics que li toca viure.

En la mesura que l'activitat artística exigeix es necessita destresa manual, les possibilitats i característiques del material sobre el qual es treballa.

3. L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL

Estil artístic: la forma en la que un artista o un col·lectiu manifesten unes característiques comunes repetides durant una determinada època.

És un concepte fonamental per distingir les creacions de una època i el sentit de l'evolució de les formes.

Fases d'una evolució successiva:

• Arcaica: comencen a aparèixer característiques que més endavant seran més rellevants.
• Clàssica: època de maduresa de iapogeu, on se segueixen les normes d'estil.
• Manierista: etapa en que l'artista no repeteix les normes sinó que les transforma i les fa més expressives.
• Barroca: Fase sorgida davant l'esgotament de l'anterior, on es contraposen el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat, els efectes a l'objectivitat.
• Recurrent: es repeteixen les normes de l'etapa clàssica per crear una forta reacció a l'etapa barroca.

Alguns tractadistes basen les seves explicacions a la aparició d'innovacions tècniques però només en moments concrets perquè els canvis d'estils es poden deure a canvis socials, ideològics...

4. FUNCIÓ DE L'ART

L'evolució de l'escultura i de la pintura ha evolucionat molt al llarg de la història de l'art. En les primeres obres estaven definides per caràcter màgic i religiós, posteriorment, les institucions polítiques i religioses comencen a fer grans edificis, l'escultura i la pintura van servir per mostrar el poder de la riquesa dels seus constructors. En altres ocasions destaca una funció commemorativa, convertint obres d'art en importants instruments educatius. Però sempre apreciant els ideals estètics de cada època.

5. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART

-Al llarg de la història ha anat variant el que es considera més important a l'hora de valorar una obra d'art.

-Finals del segle XIX, s'imposa la primera gran corrent historiogràfica de la història de l'art, el Formalisme, que defensa l'art com a forma contra les tendències idealistes anteriors que definien l'art com una experiència sentimental. Per els formalistes l'art es dóna a través d'una forma, per l qual té una importància decisiva en l'anàlisi i l'estudi.

-Entre els segles XIX i XX, es desenvolupa la Iconografia i la Iconologia, en les que el principal objectiu és el significat de l'obra, ocupant-se la primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels temes figurats, mentre que la segons el que fa és penetrar el seu significat. S'ha d'establir un anàlisi de cada obra tres nivells d'interpretació:

• A) Identificar el representat amb una descripció dels elements que l'integren.
• B) Identificar el tema i els valors simbòlics, analitzant l'origen.
• C) Identificar el significat, les idees o valors que l'autor volia transmetre.

-Sociologia de l'art. L'obra sorgeix d'un context històric on es tenen en compte les circumstancies que la van fer possible: els mecenes, el públic al qual anava dirigida, circumstancies històriques i polítiques, ideologia predominant on i quan es va crear etc.

-Davant la sensació d'anàlisi de l'obra incomplet sorgeixen nous corrents com la psicologia de l'art, que tenia dues tendències: la que incideix a la psicologia de l'autor, que explica l'obra d'art a partir del caràcter o de la inspiració de l'artista o la que es preocupa en la psicologia del receptor.

- El Estructuralisme trasllada el llenguatge de l'art en un anàlisi que s'aplica a qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu, la distinció entre un significant i un significat.

- Totes aquestes corrents historiogràfiques han estat importants aportacions, enriquint l'anàlisi de l'obra de l'art. És obligat complementar els seus punts de vista amb els de les altres tendències.

 
Aquesta cadira no es pot considerar art ja que es veu a totes les cases i és molt bàsica. No és original.










   
Es pot considerar art ja que és molt original, i no s'acostuma a veure a les cases.