jueves, 20 de diciembre de 2012
martes, 11 de diciembre de 2012
ART ROMÀ
El món
grec va ser important per al desenvolupament de l'art romà. Va tenir
personalitat en l'arquitectura.
L'art
romà va repercutir en les cultures occidentals, sent la base
cultural d'Occident fins ara.
L'art a
Roma es va posar al servei de noves necessitats. Van néixer noves
manifestacions i l'aparició d'un art amb gran centralització i
unitarisme.
Característiques
de l'art romà
.Arquitectura:
-Preocupació
pel joc de masses que ve pels elements usats en la construcció.
-Molt
més colossal.
-Com a
element bàsic: arc, volta i la cúpula.
.Escultura:
-Es
crearà el retrat
.Roma
va crear el relleu històric, continu i narratiu.
Fases
de l'art romà
*Període
de la República: s. VI (cap al 510) - 27 A.C.
*Període
d'August: l'època clàssica: 27 A.C. - 14 d.C.
*Període
imperial: dividit al seu torn en:
-De
Tiberi a Trajà: 14-11
-De
Adriano a Alejandro Sever: 117-235
-De
Maximino a Constantí: 235-315
Arquitectura
Romana
Principals
característiques :
-caracteritzada
per la monumentalitat.
-utilitària,
pràctica, funcional.
-dinàmica.
-materials
utilitzats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i
tizón, formigó... Quan el material era pobre es revestia amb
estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
-S'usa
l'ordre toscà i també el jònic i el corinti.El més significatiu
va ser l'ús de l'elegant ordre compost. Va ser molt freqüent la
superposició d'ordres en edificis molt alts. Els capitells presenten
motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
-Apareixen
les garlandes i els bucranios com a elements decoratius.
-L'arquitectura
romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la
llinda.
Principals
diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
.La
romana és més ornamentada.
.Hi ha
novetat dels temes decoratius.
.Major
perfecció dels monuments.
.Edificis
amb gran utilitarisme.
.És
civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de
Grècia.
.Més
dinàmica davant la grega i més estàtica.
.L'arc,
la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de
Grècia.
Malgrat
les diferències, hi ha moltes semblances amb l'art grec ja que Roma
va assimilar nombrosos elements artístics i arquitectònics dels
països que incorporava al seu imperi. Va ser freqüent emprar
artistes nascuts i formats en altres territoris.
Edificacions
Romanes
Els
romans van rebre diferents tipologies que van modificar o adaptar als
seus gustos o necessitats. Assenyalar la domus, el temple, el teatre
i els monuments funeraris. Van desenvolupar:
Basíliques:
palaus de justícia i també llotges (planta rectangular, naus per al
públic,el transeptumper pels advocats, l'absis pel tribunal, les
entrades i les seves tribunes sobre les naus laterals amb vistes a la
central).
Arcs
triomfals: A honra d'algun vencedor gloriós, es derrocaven
després d'haver passat ell en triomf fent-se permanents els
construïts durant l'Imperi. S'elevaven en commemoració d'altres
fets gloriosos.
Termes:
Edificis de banys per al servei públic.
Amfiteatres:
No coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el · líptica.
Circs:
Per a les carreres de carros c(tenien una espina o mur coronat
d'estàtues al llarg de la línia mitjana).
Ponts
i Aqüeductes.
Calçades:
Fundades i sòlidament empedrats
Fòrums
Van
edificar tipologies reinterpretades:
Els
Temples: van disposar els temples semblant als dels grecs fins
que es van modificar (disminuint el nombre de
columnes/substituint-les per pilastres abovedando).
Sepulcres:
Deixant una escultura sobre el nínxol que guardava les restes. Van
arribar a formar prolongades sèries de sepulcres i veritables
panteons de família i enterraments subterranis amb nínxols agrupats
contenint cada un d'aquests l'urna cinerària amb la inscripció
corresponent.
L'Habitatge:
Era de planta rectangular, tenia un pati al centre. Eren en
medianería, i les teulades abocaven les seves aigües cap al atri.
El local principal era el tablinium. Solia estar en la façana de
l'atri enfrontada a l'entrada. Es va obrir un altre pati a la part
posterior, envoltat de columnes: el peristil.
martes, 4 de diciembre de 2012
martes, 6 de noviembre de 2012
EXERCICIS SOBRE LA PREHISTÒRIA
EXERCICIS SOBRE LA PREHISTÒRIA
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explican la funció:
Els dolmens: solien ser utilitzats com a sepulcre colectiu, o com a forma de reclamar el territori i reforçar la identitat de grup.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
És la venus de willendorf, una estatueta antropomorfa femenina. És la figura d’una dona nua amb les parts del cos relacionades amb la maternitat molt exagerades, que tenen relació amb la fertilitat.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
A les coves, és una escena de caça.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
És una escena de caça. Podria tenir la finalitat de recordar un gran dia de caça, igual que ara fem fotos a fets importants que ens passen.
1. Indica quin tipus de megàlit és el més abundant a Catalunya i explican la funció:
Els dolmens: solien ser utilitzats com a sepulcre colectiu, o com a forma de reclamar el territori i reforçar la identitat de grup.
2. Escriu les dates aproximades dels esdeveniments següents:
- L’homo erectus descobreix el foc (PALEOLÍTIC) : 340.000 aC.
- Apareixen les primeres manifestacións artístiques (PALEOLÍTIC): 20000-15000 aC.
- L’agricultura sorgeix en el Creixement Fèrtil (NEOLÍTIC) :8000aC.
- Els éssers humans inicien l’activitat metal·lúrgica(EDAT DELS METALLS) :6000aC.
És la venus de willendorf, una estatueta antropomorfa femenina. És la figura d’una dona nua amb les parts del cos relacionades amb la maternitat molt exagerades, que tenen relació amb la fertilitat.
4. Observa la pintura rupestre i respon les preguntes següents:
a) On es troben aquestes pintures? A quin tipus de pintura rupestre corresponen?
A les coves, és una escena de caça.
b) Descriu l’escena i comenta la possible finalitat d’aquestes pintures:
És una escena de caça. Podria tenir la finalitat de recordar un gran dia de caça, igual que ara fem fotos a fets importants que ens passen.
lunes, 29 de octubre de 2012
ANÀLISIS D'UNA OBRA ARQUITECTÒNICA
CATEDRAL DE SANTA EULALIA

PRIMER PAS: CATALOGACIÓ

PRIMER PAS: CATALOGACIÓ
CATALOGACIÓ
|
NOM: Catedral de Santa Eulalia
ARQUITECTE: anònim CRONOLOGIA: 1298-1420 LLOC: Barcelona |
RESSENYA BREU AL VOLTANT D'AQUEST VOCABULARI BÀSIC. |
MATERIALS UTILITZATS: marbre, pedra, fusta, etc. |
SISTEMA CONSTRUCTIU: Arquitravat i voltat |
SEGON PAS: ANALISI FORMAL
ELEMENTS DE SUPORT |
Columnes Pilars |
ELEMENTS SUPORTATS |
Arcs
Coberta voltada |
ESPAI EXTERIOR |
DIMENSIONS: 90x40 m2 LINIES DOMINANTS: vertical i curvilinea ESCALA: humana FAÇANA: té una façana on hi predomina l'arc apuntat. |
ESPAI INTERIOR |
PLANTA: consisteix en: altar major, vitralls, claus de bòveda,
cripta, cor, rerecor, sala capitular, capelles interiors,etc. DIMENSIONS: 90x40m2 |
ESTIL |
Gòtic |
TERCER PAS: LA INTERPRETACIÓ
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ |
El caràcter de l'edifici |
Religiós |
|
Els símbols |
Representacions de personatges religiosos. |
|
Encàrrec i recepció |
Estava dedicada a la Santa Creu fins que al 877 va ser dedicada
a Santa Eulalia |
FUNCIÓ |
Hi han moltes curves ja que és d'estic gòtic, que predominava
a l'època. Tenia una funció religiosa |
EXERCICIS PÀG.53
1 pàg. 53 Quins d'aquests elements són de suport i quins són suportats?
Elements de suport: columna, contraforts
Elements suportat: arc apuntat, arc de ferradura, arc de mig punt, volta de mig canó.
2 pàg. 53 Quins d'aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quins a un sistema arquitravat?
Arquitravat: columna
Contructiu voltat: volta de mig canó, arc de mig punt, arc apuntat, arc de ferradura.
3 pàg. 53 Memoritza les parts de la columna i de l'arc
columna: fust, capitell, base.
arc: dovella, clau, extradós, intradós.
Elements de suport: columna, contraforts
Elements suportat: arc apuntat, arc de ferradura, arc de mig punt, volta de mig canó.
2 pàg. 53 Quins d'aquests elements pertanyen a un sistema constructiu voltat i quins a un sistema arquitravat?
Arquitravat: columna
Contructiu voltat: volta de mig canó, arc de mig punt, arc apuntat, arc de ferradura.
3 pàg. 53 Memoritza les parts de la columna i de l'arc
columna: fust, capitell, base.
arc: dovella, clau, extradós, intradós.
viernes, 26 de octubre de 2012
ARQUITECTURA HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX
ARQUITECTURA
HISTÒRICA ANTERIOR AL S.XIX
VOCABULARI BÀSIC DE L'ARQUITECTURA
En una obra
arquitectònica hem d'observar amb detall els següents aspectes:
- Els materials: els materials utilitzats en l'arquitectura han de ser resistents. Els més habituals són la pedra i el maó:
- Pedra: és el material més utilitzat. Les pedres que s'extreien podien ser treballades en forma paral·lelepípede i s'anomenen carreus; si són regulars per les dues cares, s'anomenen carreuons; si són completament irregulars reben el nom de blocs.
- Maó: el maó utilitzat en la construcció, no ha estat considerat gairebé mai com un material noble, i per raons d'estètica no es van deixar a la vista, sinó que es van cobrir amb diversos elements decoratius (guixos, estucs, porcellanes, placats de pedra). És una arquitectura no sincer.
- El tractament del mur: en l'arquitectura històrica de pedra cal identificar la disposició dels carreus i dels blocs.
- Sistemes constructius: és l'estructura o l'esquelet bàsic d'un edifici. Es distingeixen tres grans sistemes constructius:
- sistema arquitravat, que consisteix en el predomini absolut de la línia recta vertical, horitzontal o inclinada. Pressuposa l'existència de bigues rectes de pedra o fusta, sostingudes per columnes, solen ser petits i fragmentats perquè la distancia lliure entre columnes no pot ser gaire ample.
- El sistema voltat te la seva base de definició en l'arc com a element suportat. Hi predomina la corba, les cobertes voltades i les cúpules permeten espais interiors més amplis.
ELS
PASSOS DEL COMENTARI D'UN EDIFICI
- Documentació general: cal ressenyar-ne els aspectes del vocabulari bàsic que ja hem estudiat: el material, el tractament del mur i el sistema constructiu. També una mica d'història de l'edifici i de la continuïtat de la seva funció.
- L'anàlisi formal: s'ha de descriure la forma i analitzar-la a partir de dues grans dimensions:
- Elements de suport: identifica quin punt el mur contribueix a sostenir el pes de la volta. També s'han de descriure les columnes i les seves parts, observar l'existència d'estreps i contraforts.
- Elements suportats: cal descriure el sostre primerament (tant interior com exterior). En el cas que el sistema constructiu sigui voltat convé reconèixer-ne l'arc i identificar-ne el disseny formal i la seva funció dins l'edifici , fixar-se i descriure el tipus de volta i la forma i suport de les cúpules.
- L'espai exterior: ens hem de fixar en les dimensions o la voluntat d'impactar i en les línies predominants de la construcció. Es tracta d'observar si hi domina el gust per la horitzontalitat o per la verticalitat i si el disseny juga amb línies corbes o rectes. També cal analitzar les parts de la façana, si juga amb la racionalitat rectilínia o bé ondulada.
- Descripció de l'espai exterior amb l'entorn urbanístic: pot començar per la observació de la planta, la seva forma general i la manera com distribueix els espais. Després cal deduir si l'espai és unitari o fragmentat. Seguidament cal deduir si existeix algun tipus de direccionalitat o de punt ordenador. També cal analitzar la il·luminació, que sovint les formes que crea tenen un sentit simbòlic en molts dels edificis. Finalment,dels elements constructius i dels espais cal aïllar-ne allò que sembla constant comparat amb altres de la mateixa època.
- La interpretació: té tres punts claus:
- el contingut: cal identificar-ne el caràcter, si es tracta d'una construcció pública, privada, civil o religiosa, sense entrar en detalls. Després cal investigar els símbols que s'amaguen a l'exterior i l'interior de l'edifici. Aixo ens permet percebre la mentalitat de la gent de l'època. La deducció ens ajuda a comprendre'n el significat.
- La funció: es pot deduir de manera relativament senzilla a partir de l'establiment del caràcter de construcció original. Després s'ha de posar en relació les formes , el contingut i la funció amb la mentalitat de l'època en que es va construir l'edifici.
- Conclusió: aspectes de sensibilitat personal.
És
aconsellable seguir els passos bàsics i exposar ordenadament els
resultats de la indagació.
EXERCICIS:
- Quin és el vocabulari bàsic de l'arquitectura?Totes les paraules relacionades amb tipus de materials, tractament del mur i sistemes constructius.
- Quin és el material més sovintejat de l'arquitectura històrica abans de la revolució industrial?La pedra i el maó
- Què és un carreu?Són pedres rectangulars en forma paral·lelepípede
- Quines són les diferències principals entre l'arquitectura arquitravada i l'arquitectura voltada?Que a l'arquitectura arquitravada està formada amb columnes o peus drets i l'arquitectura voltada té la seva base de definició en l'arc com element suportat i hi predomina la corba.
- Coneixes algun edifici que estigui totalment tancat per una cortina de vidre? Per què creus que abans de la revolució industrial hauria estat impossible de fer?La Torre Agbar. Perquè el vidre no era prou resistent per aguantar tot el pes de l'estructura.
- Posa un exemple d'algun aspecte d'aquest procediment general aplicat a un edifici que coneguis.
PRIMER PAS: DOCUMENTACIÓ GENERAL O CATALOGACIÓ
|
||
Catalogació
|
Barcelona
|
|
viernes, 19 de octubre de 2012
Anàlisi d'una obra escultòrica
L'escultura
Definició: art
d'esculpir.
Cal distingir entre talla i moderat:
Talla: Treball per mitjà
del martell i cisell sobre materials durs. L'escultor extreu del bloc
del material el que té en el seu interior. Aquesta tècnica demana
molta habilitat.
Modelat: Li cal materials
tous fets a mà o amb espàtula per exemple amb el bronze mitjançant
fundicions a la cera perduda amb petites obres, després farcides amb
metall. Dins del modelat hi ha la plàstica, que és l'art de modelar
i fa referència només a l'activitat escultòrica de materials tous
o modelables a mà.
La Tridimensionalitat: És
la característica més important de l'escultura que la diferència
de la pintura que fa que l'obra ocupi un espai. Això crea diversos
punts de vista.
Materials:
El material
escultòric s'ofereix tan a la vista com al tacte, l'expressivitat
d'aquest materials dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la
textura aconseguida per l'escultor.
El repòs o moviment:
depèn principalment de les formes tot i que hi ha altres elements
que hi contribueixen: la combinació de línies verticals i
horitzontals, línies rectes i corbes, formes
geomètriques..etc...donen sensació de moviment.
- El ritme: estimula a la vista creant una sensació de moviment variant els ritmes lineals oblics.
- La tensió: com a dinamització i vivificació
-Moviment real:
- El de l'espectador: s'aconsegueix pel tractament rítmic de la pròpia escultura.
- O l'iniciat per Naum Gabo: amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor.
- Llum: té un paper essencial, normalment és llum natural amb la que conta l'escultor en crear l'obra.
- Color: Al llarg de diferents èpoques acaba tinguen sentits diversos.
Vocabulari:
- Esculpir: Entretallar, modelar, entallar, tallanta.
- Escultor: estatuari, estatuer, imatger, imaginaire, entretallador, tallista.
- Escultura: plàstica o art plàstica, torèutica, estereotomia, estatuària, imatgeria.
- Obra esculpida: estàtua, imatge, figura, talla, entalladura, entretalla, relleu, bust, tors, esbós, carassa, angelot, cariàtide, atlant, telamó, anàglif.
jueves, 18 de octubre de 2012
martes, 16 de octubre de 2012
lunes, 24 de septiembre de 2012
QUÈ
ÉS L'ART?
1.
L'ART I LA CREACIÓ ARTÍSTICA
L'art
és una forma en la qual els artistes expressen els seus sentiments,
emocions o idees, però d'una manera original i, a vegades,
extravagant.
Tant
poden ser creacions de l'estil de l'època com sentiments personals,
i el material com l'immaterial.
Amb
el temps, s'ha creat la fotografia i a causat que els artistes, per
voler innovar, fagin obres abstractes, com “Las señoritas de
Avignó” de Picasso.
“Las señoritas de
Avigó” Picasso.
2.
NATURALESA DE L'OBRA D'ART
Una
obra artística, es crea a partir de diferents factors que influeixen
a el creador, ja que cada obra, conté els sentiments o emocions de
l'artista.
Una
obra d'art reflexa la personalitat de l'artista, i, fins i tot, les
seves característiques psicològiques.
També
influeix en cada obra, l'època en la que viu l'artista, els
esdeveniments històrics que li toca viure.
En
la mesura que l'activitat artística exigeix es necessita destresa
manual, les possibilitats i característiques del material sobre el
qual es treballa.
3.
L'OBRA ARTÍSTICA I L'ESTIL
Estil
artístic: la forma en la que un artista o un col·lectiu manifesten
unes característiques comunes repetides durant una determinada
època.
És
un concepte fonamental per distingir les creacions de una època i el
sentit de l'evolució de les formes.
Fases
d'una evolució successiva:
- Arcaica: comencen a aparèixer característiques que més endavant seran més rellevants.
- Clàssica: època de maduresa de iapogeu, on se segueixen les normes d'estil.
- Manierista: etapa en que l'artista no repeteix les normes sinó que les transforma i les fa més expressives.
- Barroca: Fase sorgida davant l'esgotament de l'anterior, on es contraposen el grandiós i monumental al equilibrat, el secundari a l'essencial, el moviment a la serenitat, els efectes a l'objectivitat.
- Recurrent: es repeteixen les normes de l'etapa clàssica per crear una forta reacció a l'etapa barroca.
Alguns
tractadistes basen les seves explicacions a la aparició
d'innovacions tècniques però només en moments concrets perquè els
canvis d'estils es poden deure a canvis socials, ideològics...
4.
FUNCIÓ DE L'ART
L'evolució de l'escultura i de la pintura ha evolucionat molt al llarg de la història de l'art. En les primeres obres estaven definides per caràcter màgic i religiós, posteriorment, les institucions polítiques i religioses comencen a fer grans edificis, l'escultura i la pintura van servir per mostrar el poder de la riquesa dels seus constructors. En altres ocasions destaca una funció commemorativa, convertint obres d'art en importants instruments educatius. Però sempre apreciant els ideals estètics de cada època.
5. VALORACIÓ DE L'OBRA D'ART
-Al
llarg de la història ha anat variant el que es considera més
important a l'hora de valorar una obra d'art.
-Finals
del segle XIX, s'imposa la primera gran corrent historiogràfica de
la història de l'art, el Formalisme, que defensa l'art com a forma
contra les tendències idealistes anteriors que definien l'art com
una experiència sentimental. Per els formalistes l'art es dóna a
través d'una forma, per l qual té una importància decisiva en
l'anàlisi i l'estudi.
-Entre
els segles XIX i XX, es desenvolupa la Iconografia i la Iconologia,
en les que el principal objectiu és el significat de l'obra,
ocupant-se la primera de l'estudi de l'origen i desenvolupament dels
temes figurats, mentre que la segons el que fa és penetrar el seu
significat. S'ha d'establir un anàlisi de cada obra tres nivells
d'interpretació:
- A) Identificar el representat amb una descripció dels elements que l'integren.
- B) Identificar el tema i els valors simbòlics, analitzant l'origen.
- C) Identificar el significat, les idees o valors que l'autor volia transmetre.
-Sociologia
de l'art. L'obra sorgeix d'un context històric on es tenen en compte
les circumstancies que la van fer possible: els mecenes, el públic
al qual anava dirigida, circumstancies històriques i polítiques,
ideologia predominant on i quan es va crear etc.
-Davant
la sensació d'anàlisi de l'obra incomplet sorgeixen nous corrents
com la psicologia de l'art, que tenia dues tendències: la que
incideix a la psicologia de l'autor, que explica l'obra d'art a
partir del caràcter o de la inspiració de l'artista o la que es
preocupa en la psicologia del receptor.
-
El Estructuralisme trasllada el llenguatge de l'art en un anàlisi
que s'aplica a qualsevol tipus de llenguatge comunicatiu, la
distinció entre un significant i un significat.
- Totes aquestes corrents historiogràfiques han estat importants aportacions, enriquint l'anàlisi de l'obra de l'art. És obligat complementar els seus punts de vista amb els de les altres tendències.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)